La Nova Objectivitat (en alemany Neue Sachlichkeit) va ser un moviment cultural sorgit a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial que va tenir manifestacions a diversos terrenys com la pintura, l'arquitectura, l'escultura, la literatura, la música i la fotografia. Va ser desenvolupat entre 1918 i 1933, va desaparèixer amb l'adveniment del nazisme.

 

El principal representant va ser Albert Renger-Patzsch. Entre les seves propostes es troba fer una feina funcional de la llum, utilitzar enquadraments diferents i utilitzar objectius de diferents longituds focals. Werner Graff va escriure un llibre en 1929 anomenat "Aquí arriba el nou fotògraf" (És kommt der neue Fotograf) en el qual tracta sobre les fotografies de la nova objectivitat. Es va crear el moviment anomenat «Nova Fotografia» que va comportar fotografies amb un enfocament nítid, amb caràcter documental enfront de l'art fotogràfic anterior basat en la poètica autoconscient.